MUSICAL FIEBRE DEL SÁBADO NOCHE

TEATRO COLISEUM MADRID, 7 DE MAYO

Ambientada a finales de los años 70 en Bay Ridge, un suburbio pobre de Brooklyn en Nueva York, Fiebre del sábado noche se centra en la vida de Tony Manero. Tony es dependiente en una tienda de pinturas durante el día y pasa sus noches en la disco local, Odyssey 2001 con su pandilla de amigos, ‘The Faces’. Hablan con las chicas y lo más importante, bailan. Tony es un bailarín increíble y en el club todos lo tratan como a una celebridad. Allí conoce a Stephanie Mangano otra talentosa y ambiciosa chica que trabaja para una discográfica.

Esta es la historia de uno de los musicales más famosos de todos los tiempos. El espectáculo, estrenado en Londres en 1998, llega el 20 de febrero a Madrid. Coreografías únicas y sonidos vanguardistas harán vibrar a los asistentes durante dos horas de actuación. Entre los clásicos que podremos escuchar, se encuentran Stayin' Alive, You Should Be Dancing, If I Can't Have You y la inovildable Night Fever.

En el cine, John Travolta fue quien dió vida a este bailarín de aires chulescos, y ahora es el actor y cantante Juan Pablo Di Pace quien nos seduce con su movimiento de caderas. A su lado, en el papel de Stephanie, la actriz Beatriz Ros, que ya participó en otros musicales como La Bella y la Bestia, We Will Rock You y Grease.

Timbre del mes: La Ópera

Podemos definir ópera como un tipo de teatro musical en el que una acción escénica es cantada y tiene acompañamiento instrumental.

Así pues, la ópera tiene muchos elementos en común con el teatro hablado, como la actuación, escenografía y vestuario y algunas veces incorpora danza. Pero además, las representaciones son ofrecidas en teatros de ópera, acompañados por una orquesta.

Podemos dividir las óperas de diferentes formas:

1. Según el número de cantantes:

a) Canto a sólo: donde solamente canta una persona.

b) Dúos, tríos, cuartetos…: según la gente que participa.

c) Coros: Donde la participación cantada es a cargo de un grupo muy numeroso de personas.

2. Según la intervención de la música en la escena

a) Aria: (Es la típica cantante cantando sóla) Aquí, la cantante o los cantantes cuentan muy poca historia pero se lucen cantando. La música es muy importante y lo que se cuenta poco.

b) Recitativo: Es el antónimo del aria. Aquí la música es poco importante pero el texto suele contar mucha historia, por lo que el cantante se luce poco.

c) Oberturas, preludios, intermedios: Son intervenciones donde sólo toca la orquesta. Ahora en escena pueden o no pueden aparecer personajes pero nunca cantarán. Las oberturas y preludios suelen introducir las óperas, mientras que los intermedios actúan como descansos entre escenas diferentes.

A lo largo de la historia han surgido grandes óperas como las que podéis oír ahora, entre las más conocidas tenemos: Las Valkirias de Wagner, La Flauta Mágica o Don Giovanni de Mozart, El Orfeo de Monteverdi, Madame Butterfly o Turandot de Puccini, Carmen de Bizet, El Barbero de Sevilla de Rossini, La Traviata o Aida de Verdi…

Aunque la ópera ha disminuido su popularidad en la actualidad, han surgido grandes cantantes que han tenido gran popularidad como por ejemplo Luciano Pavarotti, Plácido Domingo, José Carreras ("Los Tres Tenores"), María Callas, Montserrat Caballé o Caruso.

LA VEU

Cantar és el mode més antic de fer música, la forma més espontània i natural d'expressió musical. Així, la veu humana no sols és l’instrument musical més perfecte sinó que és l’instrument més antic. La música on la protagonista és la veu humana s'anomena música vocal, per a distingir-la de la música pensada per a instruments, que es denomina música instrumental.

La música vocal comprèn des d'una simple cançó fins formes complexes, com l’òpera. La simfonia i el concert (composició instrumental en diversos moviments, que oposa un instrument solista a tota l'orquestra), en canvi, constituïxen exemples de música instrumental.

La veu, com qualsevol instrument musical, ha de treballar-se si es vol augmentar la seua potència, agilitat i flexibilitat. Este procés d'entrenament de la veu es denomina impostació.

1. L'aparell fonador

2. Funcionament de l'aparell fonador

3. Classificació de la veu i agrupacions vocals

Exemple: Tuba Mirum

4. L'òpera

L'aparell fonador

La veu humana és un instrument de vent que disposa de diferents òrgans por produir so. Els conjunt d’òrgans que intervenen en la producció de veu s’anomena aparell fonador i està format per tres parts:

1. Els òrgans proveïdors d’aire. Ací trobem principalment els pulmons.

2. Els òrgans productors de vibracions. Ací trobem la laringe i les cordes vocals,
que s’encarreguen de convertir l’aire en vibració i en so.

3. L’aparell ressonador. Formats pels ressonadors, la seua funció és com la dels
altaveus, ja que amplifiquen el so, i li donen el timbre particular de cada
persona.

Funcionament de l'aparell fonador

La següent il·lustració mostra les parts principals del cos que intervenen en la producció d’un so vocal.

L’aire entre els pulmons (1) i surt amb força d’ells a base d’alteracions de la cavitat toràcica. Açò es produïx generalment pels descensos i ascensos del diafragma (2).

L’aire s’expulsa a través de les cordes vocals (3) que vibren i canvien de tensió alterant l’altura d’una nota. La qualitat de la nota es modulada per la presencia de cavitats de ressonància en el cap, anomenades sins (4), afecten la qualitat del so d’un mode molt important, tant és així que la nostra veu canvia quan tenim un refredat.

La qualitat de la nota es controla també de mode conscient mitjançant el moviment de la llengua (5) i de les galtes, que formen una cavitat de ressonància flexible, capaç d’alterar la nota, canviant d’eixe mode la qualitat vocal del so.

En la pubertat, els xics desenvolupen una sèrie d’hormones, açò produïx una sèrie de canvis en la laringe. Per esta raó sobre els 12 anys als xics els canvia la veu, fent-se més greu. En les xiques els canvis a l’aparell fonador no són tan importants, per això no tenen grans canvis de veu.

Classificació de la veu i agrupacions vocals

La veu humana es classifica segons la seua tessitura (ventall de notes, de la més greu a la més aguda, que pot cobrir un tipus de veu còmodament) i segons el seu color (qualitat del so d'una veu o d'un instrument donada pel timbre) o timbre.

A continuació vos donem un esquema:

Agut Greu	TESSITURES	COLORS
	Soprano	veus femenines/veus blanques
	Mezzosoprano
	Contralt
	Tenor	veus masculines
	Baríton
	Baix

Exemple d'una soprano (Aria de la Reina de la Nit - Òpera La Flauta Màgica - Mozart)

Exemple de la veu d'una Mezzosoprano:

Veu de una contralt interpretant a Bach:

Exemple de veu de tenors. "Nesum Norma" interpretat pels Tres Tenors (Pavarotti, Carreras i Plácido Domingo)

Veu de un baríton, aquest és Renato Bruson:

Exemple de una veu de un baix:

Les veus blanques són les veus infantils. Se les anomena blanques perquè encara no han adquirit el color diferenciat d'home o dona.

Existeix un exemple de veu on un home desenvolupa les característiques vocals de les dones. Aquest cas ja no es produeix actualment i sols trobem uns pocs exemples. Al Renaixement i Barroc aquestos casos eren molt comuns i normals. Estem parlant del castrati (un home que de menut és castrat i desenvolupa un color de veu típic de les dones). Ací teniu un exemple:

Podem trobar diferents tipus d’agrupacions vocals:

a) Cantant Solista

b) Agrupacions menudes: Duos, trios... el més habitual és el quartet de veus mixt que s’organitza en quatre seccions:

	Veu de dona o d’home?	Aguda o greu?
Soprano
Contralt
Tenor
Baix

c) Cors: S’anomenen així les agrupacions nombroses de veus. Hi ha de diversos tipus, com el cor mixt a quatre veus, el cor mixt a sis veus, o el cor de xiquets (anomenat Escolania).

Tuba Mirum del Requiem de Mozart

En aquest fragment del Requiem de Mozart observa quines veus participen i l'ordre en que comencen.

L'òpera

L'òpera és un obra musical on la veu i la paraula tenen tant de protagonisme com la pròpia música. En l’òpera hi ha un vincle molt estret entre música i text. De fet, l'òpera és una obra teatral, amb el seu argument, els seus personatges, els decorats, el vestuari i l'escenari, però cantada en comptes de parlada. La música contribueix a descriure els estats d’ànim i els sentiments dels protagonistes.

Ja que l'òpera és una obra molt llarga que es donen situacions de tota classe, interiorment es divideix en formes musicals més xicotetes. Així, la música s'adapta millor als diferents caràcters que adopta l'acció.

És per això, que l’òpera està dividida en:

- àries (composició melòdica per a veu solista amb acompanyament de l'orquestra )

- recitatius (fragments de cant declamat de ritme lliure, adaptable als accents i al ritme del llenguatge )

- cors d’òpera (fragment que canta el cor)

Instrumentos reciclados

Durante toda la historia, el ser humano ha ido utilizando todos los materiales que tenía a su alrededor para fabricar los utensilios que necesitaba.
Los primeros seres humanos utilizaron todo aquello que tenían disponible para realizar instrumentos musicales.Así pues, con cañas y troncos vacíos fabricaron flautas, con los arcos de caza realizaron arpas, con abalorios tipo collares y pulseras realizaron sonajas y cascabeles, con troncos vacíos surgieron tambores, y un largo etcétera de instrumentos surgieron al reciclar y utilizar todo aquello que tenían a su alrededor.
Así pues, ahora también podemos fabricar instrumentos musicales con cajas, escobas agujereadas, cañas, rotuladores... y para muestra mirar estos instrumentos que han hecho 3º C y D.

instrumentos

Timbre del mes: Los "Irrepetibles" de la música

El timbre que suena entre clase y clase durante este més en nuestro instituto, ha sido realizado por nuestros alumnos de 2ºF que han investigado sobre las grandes figuras de la música del siglo XX que marcaron un antes y un después en la música. Cantantes, músicos, intérpretes, grupos... que pasarán a la historia por ser: Irrepetibles

Y es que siempre estamos oyendo hablar de personajes que han marcado un antes y un después en la historia como Colón, Mozart, Napoleón, Beethoven, Da Vinci, Rousseau, Velázquez o Einstein. Pero, no sólo han marcado una época reyes, conquistadores o inventores, también hay músicos e intérpretes del siglo XX que por su música, por su voz o por sus interpretaciones son merecedores de una página en la Historia de la Humanidad.

Seguro que si pensáis en algún grupo o cantante que creáis muy muy importante enseguida os vendrán a la cabeza un montón de nombres. Y es que a lo largo del siglo XX han surgido en todos los estilos musicales grandes músicos, tanto en el jazz, pop, rock, ópera… Y es que ¿quién no conoce a The Beatles o a Pavarotti?.

Y es que voces como estas han superado cualquier frontera, cualquier edad y época, y se han convertido en auténticos “Irrepetibles” de la Música. Muchos de ellos han sido tan importantes que les han dado apodos como el rey o la reina, indicando así su importancia. Así pues, Celia Cruz era conocida como “La reina de la salsa”, Elvis Presley “El rey del Rock”, a Frank Sinatra como “La voz”, Tito Puente como “El rey del Timbal”, o Héctor Lavoe conocido como "El cantante"…

Y es que la lista de estos genios de la música es amplísima y ocupa todos los estilos de la música. Así pues, en música clásica es imposible de olvidar a Karajan, a Maria Callas o al gran Caruso. En jazz nos encontramos entre otros al gran Louis Amstrong o Ray Charles, y ¿qué argentino no conoce al gran Carlos Gardel?

También los estilos de música actual nos ha dejado a maravillosas voces como la del grandísimo Freddy Mercury, The Beatles, Bob Marley, James Brown…

Todos estos y muchos más se merecen una página en la Historia por ser “Irrepetibles”.

Aquí os dejo con una de las mejores voces del siglo XX, uno de los mejores intérpretes que nos dejó en el siglo pasado, con todos ustedes: Freddy Mercury.

Projecte "Rap - Hip Hop a l'aula"

El Hip hop s'ha convertit en un dels estils musicals més escoltats avui dia pels nostres alumnes. Així, tots els joves, siguen d'on siguen escolten molts dels grups i solistes de Hip hop que copen el mercat musical. Des de Eminem, fins Rapsodes... són escoltats dins dels instituts.

Així, amb els alumnes de segon i tercer d'ESO del IES nº1 de Xàbia acabem de realitzar el projecte "El rap a l'aula". Aquest projecte consisteix en que els alumnes realitzen una lletra sobre un tema que els preocupi. Alguns alumnes han parlat de racisme, altres de drogues, amor, maltracte... Han grabat la seua cançò i a més han realitzat un videoclip molt sencill.

La finalitat del projecte és que els alumnes puguen expressar-se amb l'estil musical que més els agrada d'una forma motivadora i divertida a l'aula.

El rap

El rap és una cançó recitada sobre una base rítmica potent. És un estil creat entre el final dels anys setanta i el començament del vuitanta del segle XX, a partir de la influència de James Brown, la música disco i el funk sobre el soul, el talking blues -blues parlat-, el sound systems o discoteques ambulants jamaicanes, i les festes particulars que es feien al barri novaiorquès del Bronx. Un discjòquei manipula discos sobre plats giratoris, alentint o accelerant la cançó (scrach), tallant-la per continuar amb una altra cançó o incorporant fragments ja gravats d'altres temes (samplers). Sobre aquesta base, on el més important és la secció rítmica, un cantant va recitant una lletra que sovint relata la vida dels barris negres del Estats Units. Els primers a fer rap foren The Last Poets, recitant sobre bases rítmiques de jazz. També esdevingueren capdaventers del gènere els conjunts Sugarhill, Kurtis Blow i Grandmaster Flahs, i la discogràfica Def Jam promocionà aquest estil musical. Grups com NWA i Public Enemy afegiren contingut social i polític al rap. Els anys noranta el rap ja tenia multitud de subestils, com el gangs-tarap, jazz-rap, pop-rap, hip-hop, hardcore-rap, i ha continuat evolucionant. Altres artistes que han fet rap han estat Run DMC, De La Soul, Ice-T, Queen Latifa i Gang Starr i Arrested Development. En català hi hagué els grups Slips i Disop. En l'actualitat també trobem a "Rapsodes" fent hip hop en la nostra llengua.

Partituras para Segundo

RECUPERACIÓ PENDENTS MÚSICA

EVALUACIÓN PENDIENTES 2º ESO

El alumno ha de completar las siguientes preguntas y entregarlas a la jefa de departamento de Música con antelación al examen para su corrección. El examen será el 28 de abril martes, a las 14 horas en el aula de música.
Las preguntas del examen serán extraídas de este dossier.

1. Identifica los instrumentos de cuerda, viento (metal, madera) y percusión:

Violín, clarinete, gaita, laúd, oboe, timbal, xilófono, trompeta, carrillón, viola, órgano, tuba, piano, guitarra, flauta, bombo, caja china, claves, celesta, caja, corno inglés, fagot, tuba,contrabajo, violonchelo, viola,arpa, trompa, clavecín, laúd.

Cuerda:
Viento Metal:
Viento Madera:
Percusión:

2.¿Para qué ha servido la música a lo largo de la historia?

3.Enumera los principales tipos de voces humanas utilizadas en el canto, ordenadas de grave a agudo:

4 .Dibuja tres pentagramas y crea tres melodías (2/4, ¾, 4/4) utilizando todas las figuras y silencios. Pon el nombre de las notas utilizadas.


5. Completa la siguiente tabla:

figura
valor
silencio

redonda
blanca
Blanca con puntillo
negra
Negra con puntillo
corchea
Corchea con puntillo
semicorchea


6.Explica las cuatro cualidades del sonido y pon ejemplos:
Altura, intensidad, timbre y duración


EVALUACIÓN PENDIENTES 3º ESO


El alumno ha de completar las siguientes preguntas y entregarlas a la jefa de departamento de Música (Irma López) con antelación al examen para su corrección. El examen será el 28 de abril martes, a las 14 horas en el aula de música.
Las preguntas del examen serán extraídas de este dossier.

1. Identifica los instrumentos de cuerda, viento (metal, madera) y percusión:

Violín, clarinete, gaita, laúd, oboe, timbal, xilófono, trompeta, carrillón, viola, órgano, tuba, piano, guitarra, flauta, bombo, caja china, claves, celesta, caja, corno inglés, fagot, tuba,contrabajo, violonchelo, viola,arpa, trompa, clavecín, laúd.

Cuerda:
VientoMetal:
Viento Madera:
Percusión:

2.¿Para qué ha servido la música a lo largo de la historia?

3.Enumera los principales tipos de voces humanas utilizadas en el canto, ordenadas de grave a agudo:

4.Escribe el nombre de cuatro compositores de los siguientes periodos musicales:
Barroco, Clasicismo, Romanticismo, s. XX.

5.Escribe las principales características de los siguientes periodos musicales y los siglos que abarcan cada uno de ellos:
-Edad Media
-Renacimiento
-Barroco
-Clasicismo
-Romanticismo
-S. XX


6.Explica:

-Monodía:
-Polifonía:
-Armonía:
-Homofonía:


7. Dibuja tres pentagramas y crea tres melodías (2/4, ¾, 4/4) utilizando todas las figuras y silencios.


8. Completa la siguiente tabla:

figura
valor
silencio


redonda
blanca
Blanca con puntillo
negra
Negra con puntillo
corchea
Corchea con puntillo
semicorchea

MUJERES COMPOSITORAS

CLARA SCHUMANN


Pianista y compositora alemanya. El seu pare, Friedrich Wieck, fou un destacat professor de piano, per la qual cosa Clara fou abocada a l'estudi d'aquest instrument molt aviat. Quan només tenia nou anys féu la seua primera aparició com a pianista a la Gewandhaus. Dos anys després F. Wieck organitzà la seva primera gira de concerts, que la menà fins a París. Fou aclamada arreu com a nena prodigi, i les cròniques parlen de la seva tècnica admirable. En aquesta època començà a compondre. el 1838 fou convidada a tocar a la cort a Viena. Entre els alumnes del seu para hi havia Robert Schumann, el qual, sentint per la jove Clara una passió irrefrenable, el 1837 li demanà per casar-s'hi, però topà amb la forta oposició de son pare. Després d'uns episodis turbulents, acabaren contraient matrimoni el 1840. Com a compositora, Clara Wieck posseïa una inspiració de gran originalitat. La major part de les seves obres daten d'abans que complís 18 anys. Arran del seu matrimoni amb Schumann hagué d'abandonar molt la dedicació a la composició; amb tot, malgrat tenir 8 fills, continuà component música de cambra i lieder i alhora impartí alguna classe de piano. La traça melòdica d'obres com L'Scherzo en re m,opus 10, és remarcable.Cal destacar també el seu Concert per a piano i orquestra (1836). El seu llenguatge era molt proper al lirisme de F. Chopin. Un altre cas on mostrava la vàlua de les seves composicions són les Soirées musicals opus 6, de les qual Schumann emprà alguns dels temes en les Noveletten. El 1853 conegué Johannes Brahms, que es mantingué sempre molt proper a Clara. Després de la mort del seu marit, continuà fent gires de concerts, tornà a la docència i n'edità les obres i la correspondència. Fou una persona influent en el món germànic, malgrat els constums del seu temps, que no afavorien el perfil d'una dona compositora.

¿PARA QUÉ SIRVE LA MÚSICA?

La música es maravillosa en todos los sentidos de la vida.
Sirve para crear el ambiente propicio…
Para meditar
Para bailar
Para recordar algún suceso importante en tu vida
Para emocionarse
Para llorar (cuando una canción te llega al corazón)
Para gritar
Para cambiar tu estado de ánimo
Para soñar
Para enamorar
Para expresarse
Para relajarte, como dice el refrán: “la música amansa las fieras”
Para crear diferentes atmósferas
Para inspirarte
Para deprimirte
Para divertirte
Y un montón de cosas más…

La música sirve casi para cualquier cosa que te imaginas,
pero el sentido se lo das tú.

La música es un arte sublime que surge como un hacer natural y cotidiano en las sociedades. Esto ha sucedido desde siempre; y es este carácter de la música, tan plástico y tan generosamente invasivo como la luz del sol.

La formación musical es un vehículo de lo más eficaz para despertar las emociones y valoraciones sensibles, estéticas, artísticas, físicas, emocionales y sociológicas.

La música es parte integrativa de una gran cantidad de actividades humanas: desde un principio ha sido compañera indispensable de rituales religiosos, mágicos y profanos.

La música es tan antigua como el hombre;
Tan natural y espontánea como sus emociones;
Tan inmediata y necesaria como la comunicación y el lenguaje;
Y es también tan eficaz moduladora de las funciones cerebrales, como genuina satisfacción estética y libertaria.

Treball fet per Lorena de 2n ESO A

QUÈ ÉS LA MÚSICA?

L’oïda era l’òrgan de la instrucció, mentres que l’ull era el de la temptació. Podem tancar els ulls, però no la oïda. La música és una ferramenta per a apendre aspectes bàsics de nosaltres mateixa, de la nostra societat i del què significa ser humà.

En el últims cent anys hem allunyat a la música de la resta de la vida, de la resta de la cultura. Hem fet una torre de marfil, a la qual tenen accés una minoria molt xicoteta d’apassionats, però hem hem trencat la connexió entre de la música amb la vida i l’essència del ser humà. La música té també el poder d’ajudar-nos a entendre al que és l’home.

A cap escola se li ocorreria eliminar dels seus programes la llengua, les matemàtiques o la història, i no obstant soviet ignorem la música.

Per exemple, en una manifestació, un xiquet de set anys portava una pancarta que sostenia amb força i entusiasme on es podia llegir “més matemàtiques i menys música”.

La intel.ligència auditiva, saber escoltar de mode concentrat una peça, té efectes benèfics en la comprensió humana, ajuda a veure les connexions entre el que succeïx.

Què significa tocar en una orquestra de manera intel.ligent? que has de donar el màxim de tu a la col.lectivitat, però al mateix temps has d’escoltar els altres instruments.

La lliçó més difícil per al ser humà és apendre a viure amb pació, llibertat i al mateix temps amb ordre.

Treball fet per Claudia Mayans. 3º B