CLARA SCHUMANN
Pianista y compositora alemanya. El seu pare, Friedrich Wieck, fou un destacat professor de piano, per la qual cosa Clara fou abocada a l'estudi d'aquest instrument molt aviat. Quan només tenia nou anys féu la seua primera aparició com a pianista a la Gewandhaus. Dos anys després F. Wieck organitzà la seva primera gira de concerts, que la menà fins a París. Fou aclamada arreu com a nena prodigi, i les cròniques parlen de la seva tècnica admirable. En aquesta època començà a compondre. el 1838 fou convidada a tocar a la cort a Viena. Entre els alumnes del seu para hi havia Robert Schumann, el qual, sentint per la jove Clara una passió irrefrenable, el 1837 li demanà per casar-s'hi, però topà amb la forta oposició de son pare. Després d'uns episodis turbulents, acabaren contraient matrimoni el 1840. Com a compositora, Clara Wieck posseïa una inspiració de gran originalitat. La major part de les seves obres daten d'abans que complís 18 anys. Arran del seu matrimoni amb Schumann hagué d'abandonar molt la dedicació a la composició; amb tot, malgrat tenir 8 fills, continuà component música de cambra i lieder i alhora impartí alguna classe de piano. La traça melòdica d'obres com L'Scherzo en re m,opus 10, és remarcable.Cal destacar també el seu Concert per a piano i orquestra (1836). El seu llenguatge era molt proper al lirisme de F. Chopin. Un altre cas on mostrava la vàlua de les seves composicions són les Soirées musicals opus 6, de les qual Schumann emprà alguns dels temes en les Noveletten. El 1853 conegué Johannes Brahms, que es mantingué sempre molt proper a Clara. Després de la mort del seu marit, continuà fent gires de concerts, tornà a la docència i n'edità les obres i la correspondència. Fou una persona influent en el món germànic, malgrat els constums del seu temps, que no afavorien el perfil d'una dona compositora.
Pianista y compositora alemanya. El seu pare, Friedrich Wieck, fou un destacat professor de piano, per la qual cosa Clara fou abocada a l'estudi d'aquest instrument molt aviat. Quan només tenia nou anys féu la seua primera aparició com a pianista a la Gewandhaus. Dos anys després F. Wieck organitzà la seva primera gira de concerts, que la menà fins a París. Fou aclamada arreu com a nena prodigi, i les cròniques parlen de la seva tècnica admirable. En aquesta època començà a compondre. el 1838 fou convidada a tocar a la cort a Viena. Entre els alumnes del seu para hi havia Robert Schumann, el qual, sentint per la jove Clara una passió irrefrenable, el 1837 li demanà per casar-s'hi, però topà amb la forta oposició de son pare. Després d'uns episodis turbulents, acabaren contraient matrimoni el 1840. Com a compositora, Clara Wieck posseïa una inspiració de gran originalitat. La major part de les seves obres daten d'abans que complís 18 anys. Arran del seu matrimoni amb Schumann hagué d'abandonar molt la dedicació a la composició; amb tot, malgrat tenir 8 fills, continuà component música de cambra i lieder i alhora impartí alguna classe de piano. La traça melòdica d'obres com L'Scherzo en re m,opus 10, és remarcable.Cal destacar també el seu Concert per a piano i orquestra (1836). El seu llenguatge era molt proper al lirisme de F. Chopin. Un altre cas on mostrava la vàlua de les seves composicions són les Soirées musicals opus 6, de les qual Schumann emprà alguns dels temes en les Noveletten. El 1853 conegué Johannes Brahms, que es mantingué sempre molt proper a Clara. Després de la mort del seu marit, continuà fent gires de concerts, tornà a la docència i n'edità les obres i la correspondència. Fou una persona influent en el món germànic, malgrat els constums del seu temps, que no afavorien el perfil d'una dona compositora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.